- Ja me diràs si el que relata passa o no realment en la vida política? Em digué l'amo del llibre.

Tot podria començar realment “un lunes” qualsevol quan un personatge de semblant sinistre i un dels ideòlegs d’un partit “qualsevol?” es troba tranquil·lament “en su despatxo”. A partir d’aquí comencen a sortir entramats d’especulació i corrupció que desenvolupen una història que, ni el mateix Torrent imaginava a la seva novel·la, de ficció per suposat.

Analitzen la maquinació que es fa amb els doblers, pagats amb imposts dels ciutadans, en una novel·la fictícia, ja ho he dit. Es programen i executen obres per un valor molt superior al de sortida, fins, en ocasions, més de tres vegades aquest valor. Després es modifiquen els projectes i preus i ja està. Estaven adjudicades a les seves empreses amigues. La finalitat: enriquir-se ells. Tot i que ja disposen d'uns sous més que dignes, però l’ambició es veu que no té límits, i també enriquir el propi partit. L’objectiu: tornar a guanyar les properes eleccions. No per servir el poble, no, no! Sinó per seguir amb la mateixa trajectòria i exprémer encara més els doblers públics.

A dia d’avui ja he perdut el compte de quants de casos han sortit, a partir d’aquell ”lunes”, però amb tots els que hi ha, no em puc creure que tothom que hi surt té les mans netes. O sinó, molta imaginació tenen els fiscals, per pensar totes aquestes trames. Sabent qui són els fiscals que treballen en aquests casos, més que posar en dubte la seva vàlua, se’ls hauria de fer un monument, perquè l’únic que fan és defensar els doblers públics, mentre d'altres, majoritàriament polítics de l’anterior govern es dedicaven a robar-nos els doblers. Doblers pagats amb els nostres imposts i que s’havien d’haver destinat a donar serveis als ciutadans i no a engreixar les seves butxaques.

Sebastià Gayà Riera
PSM-Esquerra-Verds